Fins sempre, Sant Cugat

Deixar buida la taula de papers fa goig, però quan ho fas de manera definitiva, encongeix una mica el cor. Jo ja he buidat el que ha estat el meu despatx els darrers tres anys i mig. Quan vaig saber que el Lluís Recoder deixava l'alcaldia de Sant Cugat, vaig tenir clar que jo tembé marxava. No sabia si marxaria amb ell o a un altre lloc, però havia de deixar pista lliure. Sempre he cregut que, si sóc en un lloc polític, hi sóc de préstec. I quan el qui m'ha cridat, marxa, jo també ho he de fer. Per això per cap d'any ja tenia la taula neta.

Em sento afortunat i agraït d'haver pogut treballar a Sant Cugat tot aquest temps. M'emporto alguns records impagables, ja que ens ha tocat viure una època en que la meva ciutat ha estat destacat en molts temes. I sempre podré dir que jo hi vaig ser.

Quin projecte més interessant, participar en la candidatura a ser seu de l'European Institute of Technology (EIT), amb alguns moments memorables com fer fúting per Brussel·les,  o les converses amb  els responsables europeus i les altes funcionariès espanyoles que ens deien al Jordi Joly i a mi "estos catalanes, teneis unos nombres muy raros" (i ho deien elles, que es diuen Capitolina Díaz i Milagros Candela!).
M'és impossible recollir en aquest espai tots els moments memorables viscuts a l'ajuntament. Els premis a la Transparència, les festes majors, el guardó europeu al sector públic EPSA, inauguracions, actuacions artístiques, les cavalcades, el Santcugatribuna, el fenòmen 2.0, accions solidàries, el Catalonia Innovation Triangle, les passejades,... quin orgull haver estat part de tot això.

Però també hem tingut moments molt perturbadors. Hem patit fenòmens metereològics com el vent, la neu, el foc o l'aigua. Mai oblidaré la impressionant visita al que vam anomenar "zona zero de Valldoreix" de les ventades pels volts de la plaça dels Ocells. I moments directament esfereidors, especialment pels fets luctuosos. Les pèrdues d'éssers estimats dels ciutadans de Sant Cugat han estat motiu de tristor també a l'alcaldia.

En alguns moments hem compartit  de sensació d'estar a la resistència com amb Torre Negra, demanant els jutjats, el TGV o un hospital, però sempre intentant tenir una actitud positiva.  No puc obviar que m'he entès millor amb algunes persones que amb d'altres. Però estic content d'haver-los conegut i agraït d'haver treballat amb ells. Amb tots, des de l'alcalde i amic Recoder fins al darrer dels agutzils.

Ara emprenc un nou camí professional que em mena cap a la Generalitat on, si Déu vol, faré de cap de relacions institucionals a la conselleria de Territori i Sostenibilitat.

Fins sempre, Sant Cugat.