Marató

Des que escric al bloc, cada canvi d'any he fet una reflexió sobre el sentit del Nadal (celebrar el naixement de Jesús) , també fent una mica d'introspecció i fixant-me fites per al nou any. Fa uns dies que no acabo de trobar el moment oportú per escriure, han passat coses grans al país i a la ciutat, però no he tingut encara prou distància com per escriure al respecte.

Enguany se'm presenten reptes importants, però no vull obviar una idea que fa setmanes que em volta pel cap: el bon propòsit per al meu 2.011 és recuperar un estil de vida esportiu. La feina i la família són dues excuses perfectes per abandonar la pràctica intensiva de l'esport, però no  prou fortes com per renunciar-hi de per vida.

L'estiu passat vaig llegir el llibre "De què parlo, quan parlo de córrer", del japonès Haruki Murakami i , tot i no ser un llibre que m'hagi de canviar la vida, sí que m'ha fet reviure antigues experiències de corredor. Em va recordar allò que ens va dir un dia el professor Jordi Porta quan estudiàvem a l'INEFC: és obligatori córrer una marató al llarg de la vida. I jo encara no l'he correguda. Fa anys vaig córrer la primera mitja marató de Sant Cugat amb un temps prou bo (1:36:36), però els 42 quilòmetres seguits encara els tinc pendents. 

A la Grècia clàssica esport i cultura anaven units, ja des dels jocs homèrics, i fins a l'època romana en que el cos i la ment es  concebien com una unitat que calia conrear. No per molt treballar hom deixava de banda la seva cultura física.

I per què jo no puc tenir temps per fer esport? Darrerament he pogut fer un partidet de pàdel a la setmana, però res de futbol regular, ni classes al gimnàs, ni volei, ni tennis, ni córrer, ni bicicleta, i poc esquiar. I mira que m'agrada tot això.

Si els presidents americans es lleven a les 6 de matí i poden sortir a córrer, per què jo no trobo el temps per fer esport? Si les persones més ocupades del món, troben el forat a l'agenda per fer esport, jo també l'he de trobar.

Aviat farà deu anys que vam muntar una petita empresa d'entrenadors esportius, Training Dreams, que tenia com a objectiu facilitat la pràctica de l'esport de manera personalitzada. Quina gran idea. Llàstima que, quan vaig veure que la cosa política requeria moltes hores de dedicació vam decidir tancar-la. Ara, jo mateix, en seria un bon client.

El meu objectiu per enguany no és córrer la marató. Entrenaments de dues hores són un luxe. Tampoc vull acabar com  Filípides que s'hi va quedar per anunciar la vitòria sobre els perses. Potser quan tingui 50 anys ho podré fer. Ara per ara em conformaré fent esport de manera regular, la marató ja arribarà.