Emancipació nacional

Com més ens apreta Espanya, més ganes tenim de marxar de casa.  L'emancipar-se sempre ha estat l'esperança dels joves, poder marxar de casa i volar sols. Tot i que nosaltres som un país mil·lenari, ara volem tornar a aixecar el vol.

Si bé fa pocs anys parlar de la independència era una cosa semblant a parlar del "Mite de la Caverna" de Plató, avui en dia ja ningú s'ho pot prendre a  broma. Ara ja no és un tabú i ens surten independentistes de sota de les pedres. Benvinguts tots siguin.

Que la cosa va en sèrio, ho demostra el posicionament del President Pujol. La seva conferència  «Residuals o independents? O alguna altra solució?» va marcar el punt d'inflexió que es va començar a perfilar amb la manifestació del 10J, quan ja va refusar posicionar-se "en calent". En Pujol ara ja no se n'amaga i reconeix que va votar sí a la independència en la consulta popular.

El propi President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, també ha declarat que ja ha votat a favor de la independència del nostre país. Això sí que són paraules majors. El màxim representant del país es posiciona  a favor de la màxima llibertat de Catalunya. Que tremoli l'enemic.

Trobo a faltar una enquesta actualitzada de la intenció de vot en cas de referèndum de debò. Les referències que tenim no són pas dolentes. L'estudi d'Esade i la Fundació Carulla amb el professor  J.Elzo ens deia que el 45% catalans estem a favor de la independència  (24/2/11). L'enquesta del Diari Ara ens situava en un 38%  a favor i un 43%  en contra (8/12/2010). I fins i tot La Vanguardia estimava, després de la mani, que un 47%  dels catalans volem la independència enfront d'un 36% que no  (18/7/2010). En resum, s'intueix un possible empat, però amb una tendència a l'augment del   #adeuespanya. Tot i això, insisteixo, voldria tenir noves dades. L'ofec econòmic i el maltracte continuat a què ens sotmet Espanya és una valuosa font d'adhesions de neoindependentistes.

Aquesta mateixa setmana, un taxista de  Barcelona ens deia: "Soy originario de Castilla-La Mancha, pero ahora ya quiero la independencia de Cataluña. Esto no puede seguir así."   

Que un Principat independent seria viable, ara ja ho sabem tots. Ens ho ha hagut de dir en Kenneth Rogoff (és un dels dos de la foto), exdirigent de l'FMI: "si Catalunya fos independent figuraria en els primers llocs del rànquing mundial". A què estem esperant?  Cada quinze dies ens proposaran votar la independència al Parlament, però a l'endemà tot seguiria igual. Ens comença a ser necessari un pla de desconnexió, hem de començar a pensar com serà la nostra emancipació.