European Leage of Professional Football Clubs

Per quan tindrem una autèntica Lliga Europea de Futbol?

Sóc dels que pensen que quatre enfrontaments entre el Barça i el Madrid seguits, en un mes,  és el millor que li pot passar al futbol. Si no, que li ho preguntin al responsable d'audiències de TV3. Un "subidón". Són com una mena de play-offs de la NBA on, si cal juguen set (sí 7) partits seguits entre els Chicago Bulls i els Los Angeles Lakers per decidir quin és el millor equip de bàsquet del món.

La majoria d'enfrontaments de l'actual Liga BBVA , amb tots els respectes, són un parèntesi, un entreteniment mentre no arriben els partits de debò: els Barça-Madrid. Per què ens de conformar amb partits tipus Getafe-Almería, Hèrcules-Racing ó Levante-Osasuna si podríem tenir setmanalment enfrontaments tipus Manchester-Inter, Barça-Bayern o Olympique-Madrid?

 

Ens diran que què faríen amb les lligues de categories inferiors. Doncs res, no cal tocar-les. Amb que Madrid i Barça i una quinzena d'equips més formin la Lliga Europea, ja n'hi ha prou. La resta poden continuar igual, fent les seves lligues "nacionals".

I què farien amb les seleccions "nacionals"? Bé, també seria un tema a revisar.  Però una cosa, després de l'altra, que el món de futbol és massa conservador. Si són incapaços de posar una càmara perquè ajudi l'àrbitre a decidir el fora de joc o un gol. 

El món del futbol és bastant conservador. Hi ha altres esports que evolucionen amb els temps, com el tennis amb l' "ull de falcó", el futbol americà amb una mena "d'àrbitre de cabina de control" o la Fòrmula1 amb sancions i canvis de resultats a posteriori en funció de les imatges de TV. Però al futbol els canvis van molt lents.

L'esport rei (amb permís de l'atletisme) té una mica l'esperit d'aquell que creu que mai no s'equivoca. Sembla que el l'àrbitre sigui infal·lible.  Un cop ha escrit les seves impressions a l'acta del partit, allò va a missa. Tan se val que hi hagi evidències visuals, imatges o testimonis. Ell mai no s'equivoca. Em recorda a l'altra figura infal·lible: el Papa de Roma. Aquest hauria de començar per reconèixer que també ell és fal·lible, a menys que vulgui reconèixer-se a si mateix com a Déu. La resta, tots ens equivoquem. Fins i tot jo puc estar vessant-la ara mateix (i demano perdó preventiu, per si ofenc algú).

Però, tornant al futbol, crec que cal una petita revolució al món del futbol. Per això apostaria per una "European Leage of Professional Football Clubs" en que cada setmana poguéssim gaudir de partits de debò  com n'estem tenint aquest mes i com ho és la final de la Champions, jugui qui jugui.