Els meus alcaldes (i 2)

Massa gent té una imatge dels polítics que no es correspon a la realitat. Les persones que es dediquen a la política local, en la majoria dels casos, ho fan amb voluntat de servei, moguts per un ideal i amb ganes de millorar la situació dels seus conciutadans. De gent amb bones intencions i amb ganes de treballar pels altres, per sort, n'hi ha força i en les diferents opcions polítiques.

En el meu cas, sempre he estat interessat per la cosa política amb la voluntat de buscar la màxima llibertat pel nostre país i també per millorar la vida de les persones amb qui convivim. Per això em vaig deixar enredar pels joves de la JNC cap a l'any 90, quan encara estudiava. I, d'una manera natural, em vaig anar acostant al partit dels grans, CDC, i des del 92 vaig formalitzar la meva relació de militància amb Convergència i, per tant, m'integro a les files de CiU.

D'aquí a pocs dien tenim noves eleccions municipals. Homes i dones d'arreu del país es presenten a l'elecció. En conec uns quants que ho fan amb la mateixa actitud que jo he tingut, amb el propòsit de millorar les seves ciutats i de fer que aquest sigui un país més gran, buscant una solució dels problemes i gestionant en positiu.

El Carles Puigdemont a Girona és un lluitador per la seva terra. S'enfada si no li fan cas de manera ràpida en les seves demandes per la seva Girona estimada. Girona tindrà un gran defensor i bon gestor en ell.

La Victòria Forns de Tarragona ha passat de ser menystinguda per ser nova en política a ser una realitat que amenaça un dels alcaldes estrella dels socialistes. La primera reunió que vaig muntar al Parlament va ser amb ella. Sempre inquieta, cercat alternatives per una Tarragona millor.

El Josep Rull a Terrassa, quin orador tan brillant, polític incansable, amb intel·ligència supina. No ho  té fàcil, però seria un magnífic alcalde de tots i totes. Un autèntic crac per a la co-capital vallesana.

A Sabadell el Carles Rossinyol ha treballat de manera constant en un entorn gens fàcil. Però  els  ceballuts estan començant a pensar que pot haver alternativa al govern socialista. Amb aquest tandem, les dues capitals del Vallès es podrien arribar a entedre i treballar plegades.
La Meritxell Borràs a L'Hospitalet sí que està fent una gran tasca en l'adversitat. Emprenedora i vital,   forma part d'aquesta nova generació de polítics.

El Juli Gendrau a Berga, quin troç d'alcalde. Els inicis no han estat fàcils, però ha buscat consell i ha pres decisions valentes que crec que el faran tirar endavant la capital del berguedà.

També ho donen tot per la seva ciutat l'Albert Batalla a La Seu d'Urgell,  en Santi Vila a Figueres, el  Miquel Buch a Premià de Mar, el Mia Corominas a Olot, el Josep M. Vila d'Abadal a Vic i el Ferran Bel a Tortosa. Se que me'n deixo uns quants, molts. M'és impossible  posar-los tots junts en un post i és que a Convergència i Unió som la gran força del municipalisme nacionalista.

És possible que alguns no arribin a ser alcaldes o alcaldesses però, per això mateix, m'estimo més donar ara el meu parer ara, abans del veredicte del 22 de maig. Són amics i amigues, companys del meu partit que s'estan deixant les banyes i tenen el meu suport i estimació. Espero que també els ciutadans els el donin.