Homo 2.0

Tot va començar el primer cop que em van obligar a presentar un treball "a màquina". Vaig repetir tres cops el primer paràgraf i, fart d'equivocar-me tant, li vaig preguntar a mon pare si podia fer servir aquel aparell nou. A casa dels pares hi havia un ordinador i em vaig posar a escriure el text al "personal computer". Bé, de fet era un Mac, els pares eren uns avençats a la seva època. Em vaig equivocar encara moltes vegades, però no havia d'estripar el paper cada cop que feia una falta.  Allà vaig descobrir que les tecnologies podien ser-me útil encara que fos una mica manasses.

Després van venir els treballs a la uni i els Mac del COOB'92. Ja a Sabadell vaig veure clar que el mòbil em faria falta i em vaig enganxar al primer model que Airtel em va passar. Després del mòbil va venir la gran decisió: el pas de l'agenda de paper a l'electrònica. S'havia acabat reescriure cada any tots els telèfons. Ara veig que tinc una agenda de 2.708 contactes i en un moment o altre els he conegut a tots! Vaig començar amb la Palm Visor de Luxe que em va costar 240€ l'any 2.000.

I lògicament va venir el gran moment: per què tenir dos aparells a sobre, si amb un ja podíem funcionar? I em vaig passar a Handspring amb la primera Treo 270 que em va arribar per internet. Ja hi som: mòbil, agenda, contactes, notes i tasques sempre al damunt. Després van arribar les fotos i els vídeos.

Més tard, per imperatiu corporatiu, arribo al món Blackberry. No té tan glamour com Apple ni com Palm, però és una bona eina de treball. M'han anat acompanyant diferents ordinadors, normalment PC a la feina i Mac a casa. I ja fa cinc anys que em vaig animar a escriure al bloc, de moment estic al blogger, però crec que aviat em canviaré de plataforma. 

L'últim han estat les xarxes socials. Facebook, Twitter, Linkedin, però també he fet cosetes amb Google+,  Flickr, YouTube,  BB Messenger, WhatsApp, Spotify i fins i tot MyHeritage, i el que vagi venint. Ara començo amb nous projectes amb l'iPad.

Se que comença a estar una mica gastat això de dir-se 2.0, però penso que ser Homo 2.0 és una actitud. Actitud oberta a les aportacions que ens puguin fer els diferents gadgets per ajudar-nos, fer-nos la feina més senzilla i no haver d'estripar fulls.